dimecres, 17 d’octubre de 2007

Vuitena parada: Ventalló

Sembla que el bisbe havia d'anar a Ventalló i no ho veia clar amb tants de bandolers per la regió. No se li acudí altra que llogar la colla de la Comtessa perquè li fessin de guardaespatlles. Així anava tranquil d'una banda a l'altra sense cap por.

Segons Rómulo Sans la vida del bisbe, en aquestes ocasions, devia ser especialment dura. Es veia obligat a participar de tots els àpats pantagruèlics de les famílies que volien quedar bé amb les autoritats eclesiàstiques. Explica àpats en què el dinar s'ajuntava amb el sopar, sense aixecar-se de taula. Pobre bisbe! M'imagino que deiva fer el que podia per quedar bé, i engolia el menjar amb resignació i bona cara.

En Rómulo fa el llistat de les bones famílies que hi eren presents. Agafo un versos del romanç de la Comtessa on n'apareixen una bona colla:

De l'església a la plaça
hi van tots en processó.
Com se'ls miren els modestos
i reciten els seus noms:
Caramany i Descatllar
de Sant Pere Pescador,
el baró amb els de Sant Mori
i el baró de Montiró.
Albanyà de Torroella,
i de Sant Miquel hi són
amb els Fages, i els Cortey
d'Armentera i d'Albons.
De Vilacolum, els Geli;
de Palau, els Batlle, tots;
com els Puig de Vilaür
i a la fi els de Ventalló:
tibats els Sastregener,
més tibats els Parramon.
Cada dona sembla un àngel,
cada home, un gran senyor.

A la porta de l'església hi ha una imatge de sant Miquel matant el dimoni. Com es devien quedar tots dos (sant Miquel i el dimoni) davant de tanta parafernàlia!!