dijous, 25 d’octubre de 2007

Dotzena Parada: la Dama de Quermançó


En el mateix web del castell de Quermançó es parla també de la dama de Quermançó i s'hi afegeix el poema de Fages de Climent.

La dama es va arruinar pels seus gustos culinaris. Un cop arruïnada va descobrir que bo que era el pa amb nous.

En el poema d'en Fages de Climent, però, també es parla de la Comtessa de Molins, tot barrejant tots dos personatges i embolicant la troca a base de bé.

Diu:
La comtessa de Molins
les tramuntanes empaita
amb seguici d'assassins.
L'Orlina toca la gaita.

Tremoli el dubte d'un vers,
arpegis, laments i fugues.
Interludi de coll-verds
i adagi de fredelugues.

Posa brida a Belfegor,
calça l'esperó de plata;
la segueixen per amor
set bandits a salt de mata.

La comtessa sap camins,
coneix els guals de la Muga
i cull a Pont de Molins
clavells i matafaluga.

Sembla donar a entendre que el nom nobiliari de la dama prové del poble de Pont de Molins.