Qui havia estat Gegant de Sant Pere, qui n'havia fugit després de matar en Magí Ganivetaire, qui buscava pau per l'Empordà i una noia amb qui ballar, qui feia cançons i versos amb la facilitat d'un romancer... Aquest, Narcís Espriu i Fullà, corria per Ventalló durant la visita del bisbe i de la Comtessa. I aquesta fou qui el va treure a ballar a la plaça la Corranda Reial.
Aquell ésser immens i innocent anirà seguint sempre més la Comtessa, sense empunyar cap altra arma que la guitarra, i una mena de devoció personal que no sé jo amb quina mena de sentiment es podria correspondre a l'actualitat.
Ja ha quedat clar que amor no podia ser. Però no em negareu que la Comtessa, sense capacitat per tenir sentiments, alguna mena de tendresa devia sentir pel Gegant. O un xic d'admiració, no tant per la seva força, sinó per haver estat capaç de mantenir-se al marge de la perversitat del seu temps. Un poeta entre una colla de bandolers.
Em diuen que el pintor Prim Fullà (l'autor del quadre que teniu a la Presentació del bloc) també és alt i apersonat, i a més a més que n'és descendent familiar.
Penso que intentaré posar-m'hi en contacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada