Un article d'en Joan Perucho

Joan Perucho, escriptor, mort l'any 2003, havia estat investigant la vida de la Comtessa de Molins.
En un article aparegut al diari Avui l'any 1992 explica amb detall les dificultats que havia tingut a trobar documentació, i defensa el llibre de Rómulo Sans ja que conté moltes de les informacions que havia acumulat mossèn Cargol, historiador local. Aquest gruix de documents es van perdre l'any 1936. El Comitè Revolucionari Antifeixista d'Orriols, segons sembla, va matar en Cargol i va cremar l'església amb els seus arxius.
Perucho diu que en Sans havia pogut llegir aquells estudis i havia parlat amb els que n'havien fet recerca. Per tant, tenia informació de primera mà.

Per cert, si voleu trobar informació sobre el Comitè d'Orriols us recomano aquest bloc:
http://blocs.mesvilaweb.cat/carlesribera

Quarta parada: Barcelona

Després de la Guerra del Francès, la Teresa de Molins i el seu germà Bernat van a Barcelona. Allà s'avorreix i troba la sortida endavant de casar-se i tenir un fill. La situació familiar, però, és tan deteriorada que, en una disputa, el fill de la Comtessa cau al terra i mor. A partir d'aquest moment la Comtessa serà una altra dona: mata el marit i la cunyada (que havien motivat la discussió), pren diners i fuig cap a França.

Però la principal transformació és que a partir d'aquest moment, passi el que passi, la Comtessa no mostrarà cap sentiment, no vessarà cap llàgrima...

Posats a suposar, això devia passar entre els anys 1810 i 1815.

Tercera parada: La Guerra del Francès

La Guerra del Francès (em diuen que no la Guerra de la Independència, perquè nosaltres ja no n'érem pas d'independents, des d'un onze de setembre) va significar molts de canvis. Els francesos, a més de marcar el canvi de la història moderna a la història contemporània (segons el que m'han dit), van provocar molts maldecaps a la comarca.


La llengenda explica que els de Sant Pere van tancar-se dins de les muralles seguint l'exemple de Girona. Els francesos hi van enviar el Coronel Pierresfort. I ja van ser-hi. ¿Això explicaria el mal estat de les muralles? ¿Eren tan i tan heroics aquells santperencs de fa dos segles? Perquè allò va ser el 1808, o sigui que l'any que ve en farà dos-cents anys justos... Per cert, em diuen que del 1812 al 1814 Catalunya va ser francesa. ¿Ho sabíeu? Vés per on els meus rebesavis van ser francesos durant dos anys!

La imatge és de l'Anna Soler i representa el setge de Sant Pere.

Segona parada: Carrer dels Cavallers

Rómulo Sans explica en el seu llibre que la Teresa de Molins i Bach va néixer al carrer de Cavallers de Sant Pere. I ho diu com si no pogués ser d'altra manera. És clar, al carrer de Cavallers.

I jo em pregunto: ¿per què? ¿Que potser el carrer de Cavallers ja es deia així perquè s'hi concentraven les famílies de renom de la vila? ¿O té alguna cosa a veure amb el fet que -segons el mateix Rómulo Sans- Sant Pere fos conegut a l'Empordà pels seus ramats de cavalls?

A internet he vist que moltes ciutats tenen carrer de Cavallers: Barcelona, Tarragona, Lleida, València... I també nuclis més petits: Esparreguera, Dènia, Atzeneta del Maestrat, Palafrugell, ... El que no he sabut veure és, si en aquests llocs, el carrer de Cavallers té o no alguna significació nobiliària.

Una altra qüestió: segons Rómulo la Comtessa de Molins va néixer i viure en una casa de l'esmentat carrer, en una que té a la porta l'escut de la família. I aquí hi ha el problema. Hi ha un parell d'escuts en el carrer, en cases que tenen llinda. En canvi, sempre m'havien comentat que on va néixer la Comtessa era en una casa amb porta dovellada que sé que té una gran era a la part posterior, a tocar de les muralles (o dels que en queda).

Deixo el dubte aquí posat per si algú, de casualitat el llegeix, i me'n sap dir alguna cosa.

Primera parada: Terrades

Posats a revisar els llocs on la Comtessa hi va fer de les seves ens anem a Terrades. Segons la llegenda allà hi havia la Carmeta Pelletaire, bella dona, o sigui: bruixa i curandera, a més d'endevinadora.

¿Algú n'ha sentit a parlar?

Els que havien de ser pares de la Comtessa hi van anar perquè el prenyat de la mare resultava molt conflictiu i van pensar que la dona els ajudaria. Així fou tot i que el que va pronosticar sobre el naixement no va fer gaire gràcia al pare.

I és el que el pare, com no podia ser de cap altra manera, volia un hereu, o sigui, un noi. ¡Se siente!

A la foto podeu veure un carrer de Terrades de l'any 1912. L'he trobada en el fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya. Entre la imatge i la visita dels pares de la Comtessa hi ha més d'un segle de diferència, però suposo que l'aparença de la gent i del poble no devia haver canviat pas gaire.

La mare dels ous

Aquest llibre escrit per Rómulo Sans és la base de bona part de la recerca. Aquest senyor estiuejava a Sant Pere Pescador i li agradava de xerrar amb tothom i fer-se ressò de totes les contalles. En el seu llibre -únic, pel que sé- "El Ampurdán en el siglo XIX", a més de defensar l'esperit neofeudal -segons ell, dissortadament acabat- recull tot el que a sentir de la Comtessa de Molins, protagonista de bona part del llibre.

A la portada la podeu veure lluitant a la Guerra del Francès, primera oportunitat que tingué per mostrar el seu valor.

¿En sabeu alguna cosa d'en Rómulo Sans?