Cinquena parada: París

Aquesta entrada igual l'hauria d'escriure en francès!!!
Estic molt animada perquè he trobat un parell de comentaris i vull donar les gràcies a les persones que s'han animat a dir-me coses.

Anem a la cinquena parada. La Comtessa mata tot quisqui de casa seu, arreplega diners i amb cara de pòquer se'n va a París. Dic amb cara de pòquer perquè aprofita els diners per muntar una sala de joc, per fer-ne més (de diners). Es torna una dona sense sentiments, una dona de pedra.

Evidentment aquest passatge és absolutament inversemblant. Vull pensar que els trossos més increïbles són els que poden donar més informació de les manies fantasioses dels qui s'ho inventaven.

Donc bé, una dona a París, cal suposar que sense saber francès, com jo, muntant una sala de joc, que li acaben clausurant perquè la gent no acceptava precisament això: una dona, una estrangera, fent negoci ràpic i il·legal. Per favor! Això devia estar reservat als homes francesos!

Estem davant del tercer fracàs de futur de la Comtessa:
-ja no la veurem com a pagesa arriada per les closes empordaneses
-ja no la veurem com a dona acomodada i insatisfeta de la burgesia barcelonesa
-ja no la veurem com a dona de negocis ocults al gran París
...

Això és el destí, suposo: una cadena de fracasos que et va portant a intentar altres coses.

Bé, ho deixo aquí, amb una foto meva a París. Amb una dona de pedra, precisament.