Expulsada de París, sembla que va anar a parar a Perpinyà, on operava el nebot aquell de la minyona que la va convèncer de fugir de Barcelona.
L'home la va posar en contacte amb el món del contraban. No se m'acut de quina mena, perquè ignoro què devia circular en aquells moments (potser el 1816) frontera amunt i frontera avall. ¿Què podia tenir valor comercial en aquella època? ¿Trabucs? ¿Pólvora? ¿Sabó de Marsella? ¡Ni idea!
La Núria Roig es va imaginar així el tràfec il·legal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada