Centre d'Estudis del Baix Fluvià

M'expliquen els membres de l'Elenc Santperenc que una de les persones que més els va informar sobre la Comtessa va ser en Josep Maria Ripoll Solà, de Torroella de Fluvià.

Tothom el coneixia com l'avi Sopa. Amb ell van fer unes quantes reunions els de l'Elenc.

Des del Museu del Pagès repartia informació i versos de la Comtessa de Molins. Em fan arribar alguns dels exemplars que repartia: escrits a màquina i fotocopiats, amb dibuixos extrets de diferents còmics.

Per l'obra de teatre es van fer servir alguns dels estris autèntics exposats al Museu, cedits per l'avi Sopa. (La fotografia és del Museu, de la pàgina web de l'Ajuntament de Torroella de Fluvià.)

Ara que el Centre d'Estudis del Baix Fluvià i el Museu del Pagès encara funcionen, però que el senyor Josep Maria Ripoll és mort, és just recordar-lo com un dels principals difusors de la llegenda de la Comtessa.

Vintena parada: retorn a Sant Pere Pescador

Un cop el castell de Quermançó havia saltat pels aires, era normal que esdevingués lloc de visites: a saber la de tresors que podien haver anat a parar pels seus voltants, sota les pedres de la ruïna del castell.

Qui se'n va donar més pressa va ser el Gegant, però el seu objectiu era trobar el cadàver de la dama, i així fou. Traslladà el seu cos a Sant Pere Pescador.

Segons les versions fou enterrada directament a l'església. M'asseguren que es podia veure la làpida en el terra, ara no visible sota una capa de rajoles.

La foto és de l'obra de teatre del 1995.

Dinovena parada: Quermançó

Doncs ara arriba la fi. La Comtessa s'ha decidit. Ella havia triat, feia temps, retirar-se al convent de Garriguella. No li ho van permetre. Doncs ara es retirarà igualment: a la brava. Favolar el castell, amb ella a dins, i tota la seva colla també. Diguem que es va oblidar d'avisar-los que anava a encendre la pólvora, la que s'havien deixat a la fortalesa les tropes franceses. Un petit descuit.

Recordo que quan era petita, a l'escola (al CEIP Llagut), ens van explicar la llegenda i ens van demanar que féssim dibuixos del castell de Quermançó quan la Comtessa va fer esclatar el castell pels aires. No he trobat cap dels dibuixos que jo vaig fer, però sí algun dels altres que van fer altres alumnes, perquè els membres de l'Elenc en van conservar uns quants i me'ls han passat.



Us en poso uns pocs. Només un dels tres dibuixos estava signat per la Marta Sala. Els altres dos no sé de qui són.

Quan mireu els dibuixos penseu que a sota hi ha la Comtessa.

Més respostes

Gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies Agnès.
Gràcies Pere-Joan.
Gràcies Emma.
No sabeu la il·lusió que fa descobrir que algú ha trobat el teu bloc, que s'ho ha llegit, o que li ha interessat.
Clar que el bloc ja el vaig començar amb aquesta intenció. Però és fantàstic.
Gràcies als que heu posat comentaris.

També he rebut resposta de l'Ajuntament de Figueres. M'envien un llistat d'obres i articles en què surt la Comtessa de Molins. Ara m'he d'organitzar per passar un matí a l'Arxiu Municipal per revisar tot el material.

Em donen més feina, però m'encanta que m'ajudin.

Cada dia estic una mica més enterrada en papers (enteneu ara la foto que hi he posat?). Al darrere hi sóc jo. A veure si me'n surto de tot plegat.

Divuitena parada: Sant Miquel de Fluvià

Surt de Sant Mori ben moixa i donant voltes al que li ha dit el Pastor. Travessa el riu Fluvià pel lloc conegut com el mas de la Barca. Passa pel corriol que va parar a la font. D'allà es dirigeix al monestir. Va amb el seu cavall negre, Belfegor.

I entra a l'església amb el cavall i tot. Quin escàndol! Descavalca, té una breu conversa amb el rector que intenta inútilment fer-la fora, s'agenolla i... Plora. Heus aquí el que li havia dit el Pastor. Que plorant trobaria el seu camí.

Quin camí ha trobat? Què farà ara?

Maria Àngels Anglada

Durant l'any 1995 es van celebrar els actes de la Comtessa de Molins a Sant Pere Pescador. Es van publicar mensulament uns fulls informatius explicant el procés de preparació. En el primer full hi havia un escrit de M Àngels Anglada, lloant l'esforç que feia el poble. Es titulava Una iniciativa engrescadora i diu que es tracta d'una iniciativa oportuna ja que el 1995 se celebraven tot d'actes sobre El segle romàntic al voltant de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Víctor Balaguer, Yxart i Sardà. També diu que la iniciativa "és potser una avinentesa única a frec del segle XXI, per fixar, abans que no es perdi en les boires de l'oblit, la memòria oral."

Acaba dient que "el poble tornarà a fer seus els records del passat, sense els quals la seva identitat seria mancada d'un element important."

Deixeu-me dir que en l'escrit fa una referència al meu pare. Diu: "en Càndid Miró ha començat confegint (...) un bell poema, a l'estil popular però amb una versificació impecable, sobre la història mítica..." El poema en qüestió és el romanç que explica tota la vida i miracles de la senyora. Ocupa només uns 2500 versos.

Dissetena Parada: Sant Mori

Doncs va a veure el seu amic de la Guerra del Francès i dels primers temps de bandolerisme: el Pastor de Batipalmes. Ara és al castell de Sant Mori, protegit pel baró. Al castell hi té una petita cambra que mira al Canigó. I en aquell racó es dedica a l'oració i a la meditació.

Amb unes ocupacions tan elevades no és d'estranyar que es faci càrrec immediatament del que li passa a la Comtessa i que li assenyali el camí amb tanta clarividència: "Comtessa, sabreu què heu de fer, quan torneu a plorar." Lògic, ¿no?

Pel que fa al castell, impressiona. La Laura em passa algunes fotos de l'interior del castell. Resulta que ella ha fet el treball de recerca sobre l'edifici en si i el va visitar fa poc. D'entre les fotos que em passa trio l'interior d'una finestra. No sé si és la cambra del Pastor. Però ¿us l'imagineu assegut mirant el Canigó, o fins i tot agenollat amb els colzes sobre el seient?