En els boscos que ronden el Fluvià se situa la següent parada de la Comtessa. La llegenda parla d'unes ruïnes. Allà va fer-hi estada amb tot un exèrcit segrestat.
La cosa va anar així: el Governador de Girona rep ordre de Madrid d'enllestir amb al Comtessa d'una vegada. L'home ho veu fàcil: organitza un exèrcit i l'hi envia. Ja s'ensuma les felicitacions de Madrid i l'enveja dels altres governadors. Al cap de no res rep la notícia que el seu exèrcit ha estat segrestat i que si vol recuperar-lo ha de pagar rescat.
L'home paga, és clar, amb la cua entre cames.
La llegenda encara aprofita la seqüència per situar-hi un parell de pinzellades: la Comtessa deixa marxar dos oficials, un per estar malalt, i un altre perquè ja tenia data de casament (i a sobre encara li va regalar una joia per a la núvia).
El primer alliberament s'entèn: potser la Comtessa no és tan dolenta, però una malaltia sempre pot provocar una epidèmia que deixi l'hostatge sense valor econòmic. El segon ja és més difícil de justificar en el context de la història.
Faig una passejada per la zona i quedo bocabadada dels poblets petits que hi ha: Vilaür, Vilajoan, Arenys, Palau de Santa Eulàlia, Garrigàs, Ermedàs... La foto és del Fluvià al seu pas per Arenys d'Empordà.
La cosa va anar així: el Governador de Girona rep ordre de Madrid d'enllestir amb al Comtessa d'una vegada. L'home ho veu fàcil: organitza un exèrcit i l'hi envia. Ja s'ensuma les felicitacions de Madrid i l'enveja dels altres governadors. Al cap de no res rep la notícia que el seu exèrcit ha estat segrestat i que si vol recuperar-lo ha de pagar rescat.
L'home paga, és clar, amb la cua entre cames.
La llegenda encara aprofita la seqüència per situar-hi un parell de pinzellades: la Comtessa deixa marxar dos oficials, un per estar malalt, i un altre perquè ja tenia data de casament (i a sobre encara li va regalar una joia per a la núvia).
El primer alliberament s'entèn: potser la Comtessa no és tan dolenta, però una malaltia sempre pot provocar una epidèmia que deixi l'hostatge sense valor econòmic. El segon ja és més difícil de justificar en el context de la història.
Faig una passejada per la zona i quedo bocabadada dels poblets petits que hi ha: Vilaür, Vilajoan, Arenys, Palau de Santa Eulàlia, Garrigàs, Ermedàs... La foto és del Fluvià al seu pas per Arenys d'Empordà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada