dimarts, 23 d’octubre del 2007

Onzena Parada: Quermançó


Quermançó, Carmansó... i escrit de vint maneres més.
Allà hi va anar la Comtessa amb la seva colla, i el Gegant de propina.
Un castell roquer que havia estat refet pel Francès i utilitzat com a polvorí.
Un refugi fàcil de defensar per qui tingués l'atreviment d'atacar.

Trobo a internet que hi ha una certa iniciativia per recuperar el castell:
La foto que hi poso és d'aquest web.

A l'apartat de "llegendes" es fa ressò de la Comtessa de Molins, afegeix uns versos atribuïts a Joan del Muga (però també al Gegant de Ventalló).
I recorda l'obra de teatre de l'Elenc Santperenc de l'any 1995, de la qual també hauré de parlar llargament.