diumenge, 25 de novembre del 2007
Setzena parada: Retorn a la mala vida
Vés per on. La Comtessa no pot romandre al convent. I no perquè no vulgui. El Bisbe no ho permet. Vés a saber si és el mateix bisbe que ella havia acompanyat fins a Ventalló. O potser no. En tot cas el bisbat no veu bé que una dona amb taques de sang es refugiï en un centre religiós, i pressiona la mare abadessa perquè la faci fora. (A la foto podeu veure una escena de l'obra teatral, quan l'arxiprest davant d'una tassa de xocolata dóna la carta del bisbe a la mare abadessa.)
Un cop expulsada, no té altre remei que tornar a fer la vida que feia abans de plegar, però ara sense esma, sense ganes, sense l'energia que sempre havia mostrat. Si la vida de bandolera mai no havia estat un exemple d'ordre, ara la cosa encara va pitjor: indisciplina, violència gratuïta, sense control, sense límits, sense lideratge.
No, això no pot ser. La Comtessa necessita ajuda. ¿El Gegant? No, prou que ha fet ja. El Gegant l'ha ajudat sempre però ara necessita un consell que no pot donar-li un seguidor fidel, sinó una altra mena d'amic... ¿Us imagineu qui?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Ginesta:
He quedat molt sorprès al veurem fotografiat al teu blog, l'he trobat buscant al google coses de la comtessa de Molins, com ja saps treballo a Vilajuïga, aquí tenim el Castell de Quermançó, quant arribis al moment en que la comtessa vagi a viure al castell, potser et podem ajudar.
aquí a Vilajuïga no li diuen Comtessa de Molins, aquí és la Dama de Quermançó, de fet no en parlen gaire encara que la geganta del poble es diu així, ara que fa temps que no la treuen, passa coma sant Pere que no tenen gent per fer-ho.
demà mateix veure que en saben per aquí.
per cert, tinc una col·lecció de fotos que vaig fer quan estava a sant Pere per el treball del projecte Comenius que no vam arribar a entregar mai, ja les buscaré, són fetes analògiques per tan hauríem de trobar els negatius, crec que o estan massa amagats.
Si et manca alguna cosa no dubtis en demanar.
un petó molt fort
Pere-Joan Pujol
Gràcies, Pere-Joan.
Sí que m'aniria molt bé disposar de les imatges que dius.
Publica un comentari a l'entrada