Doncs va a veure el seu amic de la Guerra del Francès i dels primers temps de bandolerisme: el Pastor de Batipalmes. Ara és al castell de Sant Mori, protegit pel baró. Al castell hi té una petita cambra que mira al Canigó. I en aquell racó es dedica a l'oració i a la meditació.
Amb unes ocupacions tan elevades no és d'estranyar que es faci càrrec immediatament del que li passa a la Comtessa i que li assenyali el camí amb tanta clarividència: "Comtessa, sabreu què heu de fer, quan torneu a plorar." Lògic, ¿no?
Pel que fa al castell, impressiona. La Laura em passa algunes fotos de l'interior del castell. Resulta que ella ha fet el treball de recerca sobre l'edifici en si i el va visitar fa poc. D'entre les fotos que em passa trio l'interior d'una finestra. No sé si és la cambra del Pastor. Però ¿us l'imagineu assegut mirant el Canigó, o fins i tot agenollat amb els colzes sobre el seient?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada