¿A quina masia? No ho he trobat.
En tot cas, els bandolers aconsegueixen d'entrar i comencen el robatori.
En aquestes, la Comtessa troba la jove masovera amb una criatura als braços. Una criatura igual a la que ella havia tingut, allà a Barcelona, potser deu anys enrera.
La dona té un trasbals tan gran que atura el robatori -davant l'estupefacció de la seva colla, que no en sap res de la història passada de la seva capitana- i no només això, sinó que dóna una creu a la mestressa perquè la guardi per la criatura quan sigui gran.
I som-hi tots a fora, que s'ha acabat la feina!
Pot semblar una anècdota sense més importància, però no us ho penséssiu pas. Ha tornat, de vés a saber on, la dona que només pretenia una vida tranquil·la i assossegada, la dona sensible, no pas la malfactora. Això, ja ho veieu, ha donat un tomb.
Com altres vegades, he buscat a l'arxiu Salvany per trobar una masia de debò, de les que encara queden per l'Empordà. La de la foto és de la Bisbal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada