La Guerra del Francès a Sant Pere Pescador

Durant dos caps de setmana es faran diversos actes sobre la Guerra del Francès a Sant Pere.
Un d'ells és sobre un derelicte (un vaixell enfonsat) a la platja de Sant Pere i que estan excavant. És el dia 7 de novembre.
Un altre és sobre un personatge santeperenc que va tenir relació amb la Guerra del Francès.És el dia 14 de novembre.
I el tercer és una visita al castell de Quermançó. És el diumenge 16 de novembre. Hi col·labora l'Associació d'Amics del Castell de Quermançó, que ja em van ajudar i molt amb documentació que necessitava per al treball de recerca.
Si puc, m'encantarà tornar-los a veure. I també assistir a les dues conferències.
Penso que val molt la pena recomanar-ho.

El treball de recerca a Scribd

He penjat el treball de recerca i l'annex al servidor Scribd.
El treball és tal qual, passat a pdf.
A l'annex hi falten tots els fulls que ocupen, precisament, aquest bloc. A l'annex presentat amb el treball hi eren impresos, però no m'he pres la paciència de passar-los a pdf per incloure'ls en el llibre final. Potser més endavant.
Amb el Scribd els documents es poden llegir i imprimir, però crec que no es poden descarregar.
Si algú se'ls vol descarregar els hi he d'enviar per correu electrònic, però en un document amb una qualitat d'imatge molt baixa, perquè si no, no es pot enviar.
L'enllaç del treball:

TdR Comtessa de Molins - Upload a Document to Scribd

L'enllaç de l'annex:

Annex 2 - Upload a Document to Scribd

L'Elenc Santperenc i el moviment teatral a Sant Pere Pescador

L'Ajuntament de Sant Pere acaba de publicar el número 1 d'una col·lecció de "Quaderns de Sant Pere" i el dedica al món del teatre. A Sant Pere sempre hi ha hagut teatre i el llibret en parla remuntant-se un segle enrera.
La publicació s'ha presentat al públic en un acte de la Diada, juntament amb la inauguració d'una exposició sobre el mateix tema.
El llibre conté una sèrie d'articles, fets per diverses persones, sobre diferents moments teatrals al poble. I en parlo aquí, és clar, perquè un dels capítols està dedicat a la Comtessa de Molins. El capítol en qüestió explica molts dels aspectes que jo recullo al treball de recerca.
Per una banda és una llàstima que el llibre no s'hagués publicat abans, perquè jo hauria pogut augmentar una mica la migrada bibliografia. Per una altra no està malament, o si voleu és una sort, perquè en el capítol que us deia es fa una referència al meu treball, i què voleu que us digui, sempre fa una mica d'il·lusió.
Us poso una de les fotos de l'Elenc que apareix en el llibre.

Serra de Verdera

Ara feia molts de dies que no explicava res de la Comtessa, tot i que s'han produït algunes novetats. Em proposo d'anar-les posant totes quan tingui un moment.
L'entrada d'avui és per informar que en Santi Puig -tutor del treball de recerca- ha publicat un llibre sobre la serra de Verdera, en el qual, i entre moltes altres coses, parla del castell de Quermançó i fa una referència a la Comtessa de Molins.
Intueixo que en Santi coneix molt i molt bé la zona de la serra de Verdera, i que s'ha hagut de documentar a l'engròs. Com un treball de recerca, vaja.
No sé si s'ha de felicitar algú quan publica un llibre. Imagino que sí, que no deu ser tan fàcil.
Tant de bo es publiquessin més coses sobre la Comtessa. No cal dir que estaria disposada que es publiqués el treball de recerca. Si hi ha algun/a editor/a avorrit/da per la xarxa, que ho sàpiga.

Cronoficció

En el moment d'encaixar les vicissituds de la llegenda amb moments històrics se'm va acudir de fer una cronologia de la vida de la Comtessa. Lògicament no deixa de ser un atreviment, però basant-me amb fets històrics ben datats (la Guerra del Francès, p.e.), altres de suggerits per diversos autors (el seu naixement el 1790, p.e.), i la majoria col·locats fent servir la lògica o la intuïció.
Aquesta és la proposta:

1790
–Els futurs pares de la Comtessa visiten la Carmeta Pelletaire a Terrades.
–Neix la Teresa de Molins i Bach a Sant Pere Pescador.

1792
–Assalt a les Tulleries i caiguda de la monarquia francesa.
–Instauració del sufragi universal masculí a França.
–Manuel de Godoy puja al poder en substitució del comte d’Aranda.

1793
–Execució de Lluís XVI.
–Inici de la Primera Coalició, aliança de les monarquies europees contra la França revolucionària.
–La Convenció Francesa declara la guerra a Espanya: inici de la Guerra Gran.
–Les tropes del general Antonio Ramón Ricardos comencen l’ocupació del Vallespir, del Conflent i del Roselló.

1794
–França aboleix l’esclavitud.
–Caiguda de Robespierre.
–La contraofensiva francesa obliga l’exèrcit espanyol a retirar-se de la Catalunya Nord.
–Luís Fermín de Carvajal, capità general de Catalunya, restaura el sometent.
–Figueres és ocupada per les tropes franceses.

1795
–Derrota de l’exèrcit francès a la batalla del Fluvià.
–Se signa la pau de Basilea que posa fi a la Guerra Gran.

1796
–Primer tractat de San Ildefonso, pel qual Espanya entra en guerra amb la Gran Bretanya, la qual cosa provoca el tancament dels mercats colonials.

1797
–Paralització industrial i crisi econòmica a causa del bloqueig comercial anglès.

1798
–Destitució de Manuel de Godoy.
–La flota britànica pren l’illa de Menorca.

1799
–Napoleó Bonaparte imposa una dictadura militar a França.
–El capità general Lancaster inaugura l’“olla pública” a Barcelona per atendre els pobres.
–Confecció d’un pla de construcció de carreteres de Catalunya.

1800
–Segon tractat de San Ildefonso.
–Neix Bernat de Molins, germà de la Comtessa de Molins.

1801
–Mor la mare de la Comtessa, per la qual cosa la Teresa es fa càrrec de la casa Molins.

1802
–Plebiscit per a proclamar Napoleó cònsol vitalici.
–Joan Miquel de Vives, capità general de Mallorca, pren possessió de Menorca i posa fi a l’ocupació britànica.
–Manuel Sanelo, lexicògraf, proposa la reglamentació i l’ensenyament de l’ortografia valenciana.
–Naixement de Narcís Espriu i Fullà, que serà conegut com el Gegant de Sant Pere.

1803
–Tractat de París, aliança entre França i Espanya.
–Epidèmia de pesta groga al País Valencià.

1804
–Napoleó és proclamat emperador dels francesos.
–L’aliança amb França arrossega Espanya a un nou conflicte amb la Gran Bretanya.
–Ludwig Van Beethoven compon la Simfonia heroica, dedicada a Napoleó.

1805
–Victòria de la flota britànica contra la francoespanyola a Trafalgar.

1806
–Napoleó decreta el bloqueig continental contra la Gran Bretanya.
–Alexandre de Laborde publica el volum corresponent a Catalunya de la seva obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne.

1807
–Tractat de Fontaineblau, pel qual Espanya permet el pas de les tropes franceses per anar a Portugal.
–Amistat entre la Comtessa de Molins i el Pastor de Batipalmes.

1808
–França inicia l’ocupació d’Espanya. Les tropes napoleòniques reconstrueixen el castell de Quermançó per a fer-lo servir com a polvorí.
–Phillipe Guillaume Duhesme s’apodera de les fortaleses de Barcelona i comença la guerra del Francès.
–Motí d’Aranjuez i caiguda definitiva de Godoy; Abdicació de Carles IV i inici del govern de Ferran VII.
–Derrota de les tropes franceses a les batalles del Bruc i a la batalla de Bailén.
–Formació del primer govern de Josep I.
–Creació d’una Junta Central a Espanya, organitzant la resistència.
–El setè exèrcit francès comandat per Laurent de Gouvion entra a Catalunya amb 20 000 soldats i 2 000 cavalls.
–El 3 de juny a Figueres s’arrenca el ban en què Murat s’anomena regent. És l’inici d’aldarulls i motins contra els francesos que s’estenen per tota la comarca.
–Mort del pare de la Comtessa de Molins.

1809
–Josep I suprimeix els ordes religiosos a Espanya.
–Rendició de la ciutat de Girona després de set mesos de setge.
–La Comtessa de Molins i el Pastor de Batipalmes lideren l’oposició de la vila de Sant Pere a l’invasor francès.
–Sant Pere és sotmès pel coronel Pierresfort i se salva de ser cremada gràcies a l’astúcia de la Comtessa de Molins.

1810
–Obertura de les corts espanyoles de Cadis, dipositàries de la sobirania nacional.
–Govern de Pierre-François-Charles Augereau a la Catalunya francesa, després substituït per Jacques-Étienne Macdonald.
–Rendició de Lleida.
–Anada de la Comtessa de Molins i el seu germà a viure a casa d’uns oncles a Barcelona.
–Sant Pere es converteix en refugi de malfactors i perseguits.

1811
–Ocupació de Tortosa i rendició de Tarragona.
–Decret d’abolició de les senyories jurisdiccionals, del vassallatge i de les prestacions personals.
–Prometatge de la Comtessa de Molins a Barcelona.
–Instauració a Sant Pere Pescador de la Sopa, per part de la família Descatllar.

1812
–Les tropes napoleòniques envaeixen Rússia.
–Promulgació de la constitució de Cadis.
–Annexió de fet de Catalunya a l’Estat francès.
–Josep I és obligat a fugir de Madrid i després de València.
–Maxemilien Lamarque crea la devesa de Girona.
–Instauració a Sant Pere Pescador del Forn de la Vila, per part de la família Caramany.
–Casament de la Comtessa de Molins a Barcelona.

1813
–Les corts de Cadis decreten l’abolició de la Inquisició.
–Josep Bonaparte abandona Espanya.
–Les potències aliades derroten Napoleó a la batalla de les Nacions (Leipzig).
–Tractat de Valençay entre Espanya i França, tot i que algunes zones es mantenen ocupades.
–Decret que disposa la conversió de les terres de propios i baldíos en propietat particular.
–Naixement del fill de la Comtessa de Molins a Barcelona.

1814
–Retorn de Ferran VII a Espanya.
–El general Suchet es fortifica a la línia del Fluvià i comença l’evacuació ordenada de l’exèrcit francès. Destrucció de part del castell de Quermançó per l'exèrcit francès.
–Abdicació i confinament de Napoleó a l’illa d’Elba.
–Cop d’estat de Ferran VII i restauració de l’absolutisme i de la Inquisició.
–Mort del fill de la Comtessa, assassinat del marit i la cunyada i fugida a França.

1815
–Napoleó retorna i forma el govern dels cent dies; és vençut definitivament a la batalla de Waterloo.
–Finalitza el congrés de Viena que redefineix el mapa d’Europa.
–L’exèrcit espanyol dirigit per Francisco Javier Castaños ocupa Perpinyà.
–Josep Pau Ballot publica Gramàtica i apologia de la llengua catalana.
–La Comtessa de Molins s’estableix a París, on inaugura una sala de joc.

1816
–S’intensifica la participació catalana en el tràfic d’esclaus.
–La Comtessa de Molins és obligada a tancar la sala de joc, i s’instal·la a Perpinyà.

1817
–Martín de Garay endega un projecte de reforma del sistema d’hisenda de la monarquia espanyola.
–Fallit alçament liberal de Luis Roberto de Lucy, amb suport de la burgesia barcelonina, i posterior execució del general a Mallorca.
–La Comtessa de Molins es dedica a activitats de contraban, i creua la frontera tot sovint.

1818
–Forta crisi agrària a Europa que a Catalunya s’accentua amb el desballestament del comerç colonial.
–La Comtessa de Molins s’estableix a Sant Feliu de la Garriga com a cap de colla d’un grup de bandolers.
–Baralla entre el Gegant de Sant Pere i en Magí Ganivetaire, amb la mort d’aquest darrer, i la fugida del Gegant a Ventalló.

1819
–Conspiració frustrada del coronel Vidal a favor de la constitució de 1812; Vidal és executat.
–La Comtessa de Molins manté una entrevista amb el Pastor de Batipalmes en la qual es posa al dia dels esdeveniments de Sant Pere.

1820
–Inici del Trienni Liberal i restauració de la constitució espanyola.
–Supressió definitiva de la Inquisició espanyola.
–Revoltes liberals a Nàpols i Portugal.
–Espanya il·legalitza el tràfic d’esclaus.
–El bisbe de Girona visita Ventalló i la Comtessa de Molins li fa de guardaespatlles.
–La Comtessa i el Gegant (ara conegut com el de Ventalló) es coneixen i ballen la Corranda Reial a la plaça Major.

1821
–Una epidèmia de febre groga provoca 9 000 morts a Barcelona.
–El Governador de Girona envia un exèrcit per reduir la Comtessa però aquesta agafa els oficials com a hostatges i s’oculta en els boscos propers a Vilaür, a tocar del Fluvià.
–El Governador de Girona ha de pagar un rescat perquè la Comtessa alliberi els seus oficials.

1822
–Insurrecció generalitzada de partides absolutistes a Catalunya i al País Valencià.
–Les potències reunides a Verona accepten un pla d’intervenció contra la revolució liberal espanyola.
–La Comtessa de Molins s’estableix al castell de Quermançó.

1823
–Comença la invasió de tropes franceses que posa fi al Trienni Liberal.
–Ferran VII reestableix el govern absolutista (la Dècada Ominosa).
–Reial ordre que obliga a clausurar les acadèmies i associacions científiques.
–Atac al castell de les Tenebres i incident de les muralles de Figueres.

1824
–S’aprova la reforma tributària de López Ballesteros.
–Francesc Jaubert de Paçà publica a París Recerches historiques sur la langue catalane.
–Assalt a la masia, comiat del Gegant i reclusió al convent de Garriguella.

1825
–Es decreta un aranzel duaner que amplia la prohibició d’importació als teixits de cotó.
–La Comtessa és expulsada del convent de Garriguella i retorna a l’activitat bandolera.

1826
–Publicació de Manifest dels reialistes purs, que preconitza el regnat de Carles, germà de Ferran VII.
–Entrevista a Sant Mori amb el Pastor de Batipalmes, llàgrimes a Sant Miquel de Fluvià, suïcidi al castell de Quermançó.

1827
–Inici a Girona de la guerra dels Malcontents; Ferran VII els desarticula amb facilitat.
–S’inicia un període de recuperació industrial i comercial de Catalunya.
–Permanència del Gegant a les ruïnes del castell de Quermançó, rescat de les restes de la Comtessa i del tresor, redacció del poema Ma Senyora, la Comtessa.
–Enterrament de la Comtessa a Sant Pere Pescador.

1828-31
–Execucions en massa de liberals a Barcelona (règim de terror del comte d’Espanya, governador general de Catalunya).
–Baixada de la fecunditat de la població catalana.
–Comença una fase d’expansió del comerç marítim català.
–Ferran VII, creient agonitzar, deroga la llei Sàlica.
–Mor Ferran VII i comença el regnat d’Isabel II (regència de Maria Cristina).
–Esclata la primera guerra Carlina (la Guerra dels Set Anys)
–Nova divisió administrativa d’Espanya en províncies.
–Bonaventura Carles Aribau escriu l’oda La pàtria.

Si mireu la cronologia històrica i la cronoficció veureu que no va ser només la Comtessa que va fer bestieses en aquella època.
Tampoc no queda clar si els catalans hi vam guanyar gaire en els canvis i jocs en què nosaltres vam fer de cromos.

També una penya ciclista

No té gaire a veure però també està bé que una penya ciclista faci servir el nom de la Comtessa de Molins com a propi.
He llegit la notícia al diari i també l'he trobat a internet: http://www.9diari.com/index.php?option=com_content&task=view&id=3469&Itemid=83.
Sembla ser que és una colla de Vilajuïga i que fa servir la BTT. Els hi suggereixo, des de la meva incultura ciclista, que pedalin pels mateixos recorreguts que feia ella a cavall. Apa que no deu haver-hi recorreguts divertits per la serra de Ventalló, o per la zona del Terraprim d'Empordà, especialment entre Vilaür i Garrigàs, i no cal dir que pels voltants de Garriguella i del castell de Quermançó.
Bona sort, esportistes!

la nota!

Bé, finalment han arribat les notes i.. un 10! :) :D
estic molt i molt contenta!!


Voldria donar les gràcies a tots aquells que m'han ajudat, ja sigui amb entrevistes, facilitant-me informació o aquells que simplement m'han donat suport moral (que també és realment important!)

Voldria agrair al meu tutor, Santi Puig, la seva paciència i dedicació, a l'Annabel, la meva mare la seva preocupació i involucració desinteressada, a aquells que m'han concedit entrevistes: M. Àngels Rocas, Gemma Silvestre, Francesc Vernet, Carles Reglà i Narcís Coderch, la informació de gran servei que m'han proporcionat, i a tothom que ha col·laborat en aquest bloc.
Però, molt en especial, donar les gràcies a en Càndid, el meu punt de suport, de manera molt destacada, en tot el procés d'elaboració d'aquest treball. Donar-li les gràcies per les hores que hi ha dedicat, les ganes que m'ha transmès, per descobrir-me la llegenda ja des de ben petita i, en resum, per ser la persona a qui li dec aquest treball i la seva nota, entre moltíssimes altres coses.
Gràcies papa! :)

Fi del treball de recerca, ¿fi del bloc?

Aquí teniu la portada del meu treball de recerca.

Ja estàààààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!!!!

No tinc clar si això és el final definitiu d'aquest bloc.

No ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé.

M'ho pensaré. Gràcies a tots els que hi heu fet comentaris.

Vaig a imprimir i enquadernar el treball.

L'any de la Comtessa i els gegants

Estic redactant el resum dels actes de l'Any de la Comtessa. Estic impressionada de com es va mobilitzar tot el poble durant tot un any. Sembla impossible.
Si haguessin fet una mica menys jo ara no tindria tanta feina a explicar-ho.
De petita no només recordo vagament l'obra de teatre (els petards de la destrucció de Quermançó, sobretot), sinó els anys que vam anar acompanyant la Comtessa i el Gegant arreu de les comarques gironines. La Teresa i en Narcís són els gegants que es van fer aquell any i que van donar peu a la colla gegantera. Erem la colla de "Els Bandolers"
Recordo el meu germà tocant el timbal i tota una colla bufant la gralla. Tots darrera la Comtessa, amb la daga a la mà, i el Gegant que amb la seva guitarra es veia d'una hora lluny. I a cada trobada de gegants, la Comtessa i el Gegant tornaven a ballar, com havien fet a Ventalló.
Allò es va acabar, i ara fa temps que no ballen. Una llàstima.

Castell de Quermançó

En la meva recerca per l'arxiu comarcal de l'Alt Empordà, mentre regirava publicacions de l'any 1993 del periòdic Hora Nova, m'he topat amb un article de R. Guardiola i Rovira on es parla d'un historiador català, Pelai Pastell i Negre.

Aquest castelloní havia estat investigant sobre la Comtessa, no sé si per feina o per gust, i entre moltes altres coses, afirmava que durant la guerra del Francès (1808) el castell de Quermançó ja feia segles que estava en runes.

En veure això, totalment contrari al que diu la llegenda, vaig buscar més informació sobre l'història del castell. A la pàgina web del castell (http://www.castelldequermanco.com/) hi ha una cronologia que afirma que va ser explosionat amb la retirada dels francesos (1814), seguint les ordres del general Suchet.

Així doncs, sembla que el més possible és que durant la estada dels francesos a terres catalanes s'usés com polvorí per guardar-hi les armes i que, en retirar-se, seguint el costum bèl.lic, el general Suchet manés de destruir-lo.

Si els francesos el van fer esclatar el 1814 poca cosa en devia quedar per ser aprofitat com a "vivenda estable". Poca feina va tenir, doncs, la Comtessa de tornar-lo a fer volar pels aires el 1829.

A tot això podem afegir l'opinió d'en Badia i Homs que creu que el castell mai no ha estat fet esclatar, si més no d'una manera general o prou important.

Un bon embolic.

Això sí, agrair en Josep Maria Martorell i la seva filla Sandra la seva amabilitat de deixar-me visitar el castell i de donar-me tota mena de dades i explicacions.

El cartell de la Quinzena de la Comtessa

L'any 1995 va ser l'Any de la Comtessa de Molins a Sant Pere, i a finals d'aquell any es va celebrar la Quinzena de la Comtessa.

Vull parlar de tots els actes, tant de l'any com de la quinzena, però acabo de fer una entrevista a en Narcís Coderch, autor del cartell, i tenia ganes d'ensenyar-vos-el. És el que acompanya aquest text.

En Narcís m'ha explicat tota la simbologia que ell va posar en el disseny i ha recordat amb emoció molts dels actes que es van fer l'any 1995, a part de parlar-me dels records que té de Rómul Sanz, el qual va conèixer perquè, al igual que ell, estiuejava a Sant Pere.

També he parlat amb M. Àngels Rocas que va ser regidora de cultura en aquell any i que m'ha explicat també moltes de les vivències d'aleshores. M'ha parlat especialment dels gegants, però m'ho guardo per a una propera entrada del bloc.

Centre d'Estudis del Baix Fluvià

M'expliquen els membres de l'Elenc Santperenc que una de les persones que més els va informar sobre la Comtessa va ser en Josep Maria Ripoll Solà, de Torroella de Fluvià.

Tothom el coneixia com l'avi Sopa. Amb ell van fer unes quantes reunions els de l'Elenc.

Des del Museu del Pagès repartia informació i versos de la Comtessa de Molins. Em fan arribar alguns dels exemplars que repartia: escrits a màquina i fotocopiats, amb dibuixos extrets de diferents còmics.

Per l'obra de teatre es van fer servir alguns dels estris autèntics exposats al Museu, cedits per l'avi Sopa. (La fotografia és del Museu, de la pàgina web de l'Ajuntament de Torroella de Fluvià.)

Ara que el Centre d'Estudis del Baix Fluvià i el Museu del Pagès encara funcionen, però que el senyor Josep Maria Ripoll és mort, és just recordar-lo com un dels principals difusors de la llegenda de la Comtessa.

Vintena parada: retorn a Sant Pere Pescador

Un cop el castell de Quermançó havia saltat pels aires, era normal que esdevingués lloc de visites: a saber la de tresors que podien haver anat a parar pels seus voltants, sota les pedres de la ruïna del castell.

Qui se'n va donar més pressa va ser el Gegant, però el seu objectiu era trobar el cadàver de la dama, i així fou. Traslladà el seu cos a Sant Pere Pescador.

Segons les versions fou enterrada directament a l'església. M'asseguren que es podia veure la làpida en el terra, ara no visible sota una capa de rajoles.

La foto és de l'obra de teatre del 1995.

Dinovena parada: Quermançó

Doncs ara arriba la fi. La Comtessa s'ha decidit. Ella havia triat, feia temps, retirar-se al convent de Garriguella. No li ho van permetre. Doncs ara es retirarà igualment: a la brava. Favolar el castell, amb ella a dins, i tota la seva colla també. Diguem que es va oblidar d'avisar-los que anava a encendre la pólvora, la que s'havien deixat a la fortalesa les tropes franceses. Un petit descuit.

Recordo que quan era petita, a l'escola (al CEIP Llagut), ens van explicar la llegenda i ens van demanar que féssim dibuixos del castell de Quermançó quan la Comtessa va fer esclatar el castell pels aires. No he trobat cap dels dibuixos que jo vaig fer, però sí algun dels altres que van fer altres alumnes, perquè els membres de l'Elenc en van conservar uns quants i me'ls han passat.



Us en poso uns pocs. Només un dels tres dibuixos estava signat per la Marta Sala. Els altres dos no sé de qui són.

Quan mireu els dibuixos penseu que a sota hi ha la Comtessa.

Més respostes

Gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies Agnès.
Gràcies Pere-Joan.
Gràcies Emma.
No sabeu la il·lusió que fa descobrir que algú ha trobat el teu bloc, que s'ho ha llegit, o que li ha interessat.
Clar que el bloc ja el vaig començar amb aquesta intenció. Però és fantàstic.
Gràcies als que heu posat comentaris.

També he rebut resposta de l'Ajuntament de Figueres. M'envien un llistat d'obres i articles en què surt la Comtessa de Molins. Ara m'he d'organitzar per passar un matí a l'Arxiu Municipal per revisar tot el material.

Em donen més feina, però m'encanta que m'ajudin.

Cada dia estic una mica més enterrada en papers (enteneu ara la foto que hi he posat?). Al darrere hi sóc jo. A veure si me'n surto de tot plegat.

Divuitena parada: Sant Miquel de Fluvià

Surt de Sant Mori ben moixa i donant voltes al que li ha dit el Pastor. Travessa el riu Fluvià pel lloc conegut com el mas de la Barca. Passa pel corriol que va parar a la font. D'allà es dirigeix al monestir. Va amb el seu cavall negre, Belfegor.

I entra a l'església amb el cavall i tot. Quin escàndol! Descavalca, té una breu conversa amb el rector que intenta inútilment fer-la fora, s'agenolla i... Plora. Heus aquí el que li havia dit el Pastor. Que plorant trobaria el seu camí.

Quin camí ha trobat? Què farà ara?

Maria Àngels Anglada

Durant l'any 1995 es van celebrar els actes de la Comtessa de Molins a Sant Pere Pescador. Es van publicar mensulament uns fulls informatius explicant el procés de preparació. En el primer full hi havia un escrit de M Àngels Anglada, lloant l'esforç que feia el poble. Es titulava Una iniciativa engrescadora i diu que es tracta d'una iniciativa oportuna ja que el 1995 se celebraven tot d'actes sobre El segle romàntic al voltant de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Víctor Balaguer, Yxart i Sardà. També diu que la iniciativa "és potser una avinentesa única a frec del segle XXI, per fixar, abans que no es perdi en les boires de l'oblit, la memòria oral."

Acaba dient que "el poble tornarà a fer seus els records del passat, sense els quals la seva identitat seria mancada d'un element important."

Deixeu-me dir que en l'escrit fa una referència al meu pare. Diu: "en Càndid Miró ha començat confegint (...) un bell poema, a l'estil popular però amb una versificació impecable, sobre la història mítica..." El poema en qüestió és el romanç que explica tota la vida i miracles de la senyora. Ocupa només uns 2500 versos.

Dissetena Parada: Sant Mori

Doncs va a veure el seu amic de la Guerra del Francès i dels primers temps de bandolerisme: el Pastor de Batipalmes. Ara és al castell de Sant Mori, protegit pel baró. Al castell hi té una petita cambra que mira al Canigó. I en aquell racó es dedica a l'oració i a la meditació.

Amb unes ocupacions tan elevades no és d'estranyar que es faci càrrec immediatament del que li passa a la Comtessa i que li assenyali el camí amb tanta clarividència: "Comtessa, sabreu què heu de fer, quan torneu a plorar." Lògic, ¿no?

Pel que fa al castell, impressiona. La Laura em passa algunes fotos de l'interior del castell. Resulta que ella ha fet el treball de recerca sobre l'edifici en si i el va visitar fa poc. D'entre les fotos que em passa trio l'interior d'una finestra. No sé si és la cambra del Pastor. Però ¿us l'imagineu assegut mirant el Canigó, o fins i tot agenollat amb els colzes sobre el seient?

Setzena parada: Retorn a la mala vida

Vés per on. La Comtessa no pot romandre al convent. I no perquè no vulgui. El Bisbe no ho permet. Vés a saber si és el mateix bisbe que ella havia acompanyat fins a Ventalló. O potser no. En tot cas el bisbat no veu bé que una dona amb taques de sang es refugiï en un centre religiós, i pressiona la mare abadessa perquè la faci fora. (A la foto podeu veure una escena de l'obra teatral, quan l'arxiprest davant d'una tassa de xocolata dóna la carta del bisbe a la mare abadessa.)
Un cop expulsada, no té altre remei que tornar a fer la vida que feia abans de plegar, però ara sense esma, sense ganes, sense l'energia que sempre havia mostrat. Si la vida de bandolera mai no havia estat un exemple d'ordre, ara la cosa encara va pitjor: indisciplina, violència gratuïta, sense control, sense límits, sense lideratge.
No, això no pot ser. La Comtessa necessita ajuda. ¿El Gegant? No, prou que ha fet ja. El Gegant l'ha ajudat sempre però ara necessita un consell que no pot donar-li un seguidor fidel, sinó una altra mena d'amic... ¿Us imagineu qui?

Quinzena parada: Garriguella

Sembla que la Comtessa ja en té ben bé prou d'anar amunt i avall fent malifetes. I cada dia sent les campanes del convent de Garriguella, allà on la seva mare havia estat novícia -com totes les pubilles de bona família de l'Empordà.
¿Què li passa pel cap a la bona dona? Doncs deixar la vida que du i retirar-se al convent. ¿Demanar perdó pels seus pecats? Potser sí, però m'imagino molt més la Comtessa buscant un racó on ningú no la molestés, on anar enterrant alhora la seva vida i la seva memòria. No sortir-ne fins que ningú no la recordés.
Això va explicar-li al seu bon amic, el Gegant. Aquest la va entendre i va escriure el seu poema "Les campanes, plora que plora..."
El Gegant marxava a Sant Pere, la Comtessa al convent, i la colla es desfeia. Fàcil, ¿no?

El dibuix que hi poso és d'en Prim. És un esbòs que després es va fer servir per a la construcció de la geganta de Sant Pere que, evidentment, representava la Comtessa.