dissabte, 8 de desembre del 2007

Divuitena parada: Sant Miquel de Fluvià


Surt de Sant Mori ben moixa i donant voltes al que li ha dit el Pastor. Travessa el riu Fluvià pel lloc conegut com el mas de la Barca. Passa pel corriol que va parar a la font. D'allà es dirigeix al monestir. Va amb el seu cavall negre, Belfegor.

I entra a l'església amb el cavall i tot. Quin escàndol! Descavalca, té una breu conversa amb el rector que intenta inútilment fer-la fora, s'agenolla i... Plora. Heus aquí el que li havia dit el Pastor. Que plorant trobaria el seu camí.

Quin camí ha trobat? Què farà ara?

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola Ginesta

Veig que segueixes l'esquema que es va marcar en l'obra de teatre que es va fer a sant Pere amb motiu de l'any de la Comtessa.

He donat algunes veus per Vilajuïga i sembla que hi ha un noi que té força documentació sobre la Dama de Quermançó, el conec bé perquè forma part com jo de Junta Directiva del Casino, ja li parlaré i veure que té, quan ho sàpiga si vols podem concertar una trobada i que t'expliqui el que té. Apa records

Pere-joan

Emma ha dit...

Hola Ginesta

Espero enviar ara bé el comentari. La veritat és que no hi entenc massa de blogs ni de la comtessa de Molins. Però viatjant per internet he vist el teu blog i m'ha agradat molt. Així que miraré d'enviar-ho a algú que et podria ajudar.

EStàs molt guapa a la foto!!

Petons i molts ànims, bandolera!!

Emma Fàbrega

G ha dit...

Pere-Joan,
sí que segueixo l'esquema de l'obra de teatre perquè em va bé per anar fent els capítols de la llegenda, per si algú me'n diu alguna cosa.
Gràcies per les gestions; m'anirà molt bé.

G ha dit...

Gràcies, Emma.