dimecres, 30 de gener del 2008

Fi del treball de recerca, ¿fi del bloc?


Aquí teniu la portada del meu treball de recerca.
Ja estàààààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!!!!

No tinc clar si això és el final definitiu d'aquest bloc.
No ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé.
M'ho pensaré. Gràcies a tots els que hi heu fet comentaris.
Vaig a imprimir i enquadernar el treball.

5 comentaris:

Xavier Domingo ha dit...

Hola Ginesta,
de primer felicitar-te per aquest bloc sensacional!
Sóc en Xavi Domingo, un dels que surt tocant la gralla a la darrera imatge que has penjat al bloc (però no t'espantis, aquest cop no et reclamaré drets d'imatge ;o))
Renoi, com passa el temps! Tu eres un nap-buf i jo era jove!
En aquells dies vaig tenir el gran honor de ser part d'aquests mítics bandolers. I dic mítics per què el segle vinent, quan una estudiant de batxillerat faci el seu treball de recerca ja no en treurà l'aigua clara de si els Bandolers de Sant Pere realment van existir o només són un producte de la imaginació d'una colla d'avis que diuen haver-ne sentit a parlar.
Així doncs, encoratjo a les noves generacions (aquests sou vosaltres) a fer que els balls del Gegant de Ventalló i la Comtessa de Molins tornin a ser una realitat!
Quin millor final (o segon principi) podria tenir aquest fantàstic bloc que veure revifar els gegants?
Bé, ja estic pecant del meu mal vici de no saber resumir. Resumim doncs:
Visca la Comtessa! Visquin els Gegants 2.0! Visca Sant Pere! I visca Catalunya!

G ha dit...

Hola Xavier, m'agradaria dir-te que "estamos en ello", però potser t'enganyaria una mica, no del tot. Potser les "velles generacions" hi podeu donar una empenta.

Gràcies pel comentari, és especialment valuós venint del millor president de colla gegantera que hem tingut mai ;o)))

M'ha agradat molt el teu resum.

Xavier Domingo ha dit...

Bé, no és gaire difícil ser el millor cap de colla quan ets l´únic, però gràcies de tota manera ;o)
Una empenta, necessiteu una empenta?! Però si amb els nois tan alts que hi ha a la vostra generació no cal ni que porteu gegants, en disfresseu algun i ja està!
Bé, jo a casa tinc el goliat (aquell timbal tan gros que duiem) en bon estat i crec que també una colla de porrons, que és un material imprescindible! També tinc la meva gralla, que la puc cedir a qui la vulgui, però te el tudell malmès i no tinc inxes!
Els gegants i la llúdriga no se on paren ni en quin estat es troben. Això si, fa uns mesos l'alcalde (en Jordi) em va dir que la colla gegantera està legalment constituïda i té els seus estatuts! Té gràcia això de tenir estatuts i existir com a entitat quan ja no hi ha colla. En canvi, quan hi havia colla no existiem legalment! De vegades la clandestinitat és el millor, especialment si es tracta d'una colla de bandolers ;o)
L'alcalde també va mostrar la voluntat de l'ajuntament per ajudar en la mesura del possible si la colla vulgués ressuscitar. El suport institucional sempre és important!
La meva mare també em comunica cada 2 per 3 que han tornat a trucar de no se quin poble per que anem a la seva trobada! Vaja, que la nostra colla va deixar petja i encara ens recorden!
Però bé, l'essencial en una colla és que la gent realment s'hi vulgui implicar i jugar tota la temporada. És com el fútbol, si jugues en un equip, t´has de comprometre a anar'hi cada cap de setmana! I ja sabem que joventut i compromís són conceptes difícilment reconciliables. Però bé, si fos fàcil, quina gràcia tindria! Ànims!
jeje, que cabrooon!!!!
Catalans... visca Catalunya.

Jordi Martí Deulofeu ha dit...

Hola Ginesta,

La veritat és que trobo essencial que la gent participi de tot el que es fa al poble i que, entre tots, hem de ser capaços de donar una oferta d'activitats diversa a la gent perquè puguin escollir lliurement què fer entre un ventall ampli de possibilitats.
Això és especialment important durant la tardor i l'hivern i, encara més, entre setmana, quan sembla que Sant Pere és un poble de baixa intensitat.

La idea aquesta d'anar fent poble me la va fer una veure una parella amiga meva (l'Àngel i la Maria del Mar) que tenen la gran virtud, entre moltes altres, de saber anar més al gra que jo.

Pel que fa a les fotos, estaria encantat que me les poguéssis enviar a l'adreça alcaldia@santpere.cat, o bé que les gravéssis en un cd i les portéssis a l'Ajuntament o a l'Eva (crec que ja us coneixeu!)

Una salutació molt grossa! :-)

Jordi

tamariu75 ha dit...

Hola, Ginesta.
Ahir vaig tenir ocasió de conèixer la llegenda de la comtessa de Molins a través del teu treball.
Crec que no hauries de tancar el blog ja que així en permets la seva difusió i possibilites que se'n sàpiga alguna cosa més...qui sap.
Bona feina.